Aquesta setmana per celebrar el dia de Sant Jordi, hem fet un grapat d'activitats per celebrar-ho.

Des de dilluns  hem traslladat la biblioteca al hall, els mestres i les  mestres han tret una selecció de contes i llibres per poder llegir durant el temps de pati. 

També hem fet dracs amb tubs  de paper higiènic. 

 

 Ens han quedat molt divertits!

Tots els alumnes i les alumnes, des dels més petits de 3 anys fins als més grans, noltros,  hem fet un rodapeu de roses estampats amb carxofes.

                               

Hem inventat  poemes de Sant Jordi i tambè hem fet roses de paper. Avui ens hem trobat tots els "Capllonchers" al hall per recitar poemes i escoltar el conte que han inventat els alumnes d'infantil.

EL NIN QUE VOLIA MATAR.

Hem llegit el llibre "El nen que volia matar" de l'escriptora Lolita Bosch. Anam a la biblioteca de Ca'n Torró a una xerrada amb l' autora i  hem preparat aquestes preguntes per ella. En Juan José i en Jhon s' han encarregat d' escriure les preguntes dels seus companys al blog.

SOFIA I MANUEL: Quin temps has tardat en escriure aquesta novel.la?
 LB:  Mig any.

ADRIÀ: Què significa aquest llibre per a tu? Esperaves guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya 2013?
 LB:  No. Dedicar-te al que t´agrada a la vida és una sort. Quan guanyes un premi no tens la sensació de ser millor que un altre . Et permet seguir escrivint uns mesos més.


OSCAR: Quants llibres ha publicat vostè?
 LB: He publicat uns 70 llibres.

SARA: Quants anys tenies quan 
vares escriure el teu primer llibre? 
LB: No ho sé. Vaig decidir no publicar cap
llibre fins que tengués 35 anys perquè abans dels 35 no era prou adulta per saber si estaven ben escrits. Als 35 ja tenia 17 llibres escrits guardats a l'ordinador.
                                                          ANTONIO DAVID: Quants  llibres has escrit en tota la teva vida?
LB: Uns 70 llibres. Ara estic treballant en un altre, molt divertit, d'un nin que cau dins una piscina de xocolata.

JÚLIA I NADIM: Coneix algú que pateixi un brot psicòtic? 
LB:Sí. N' Andreu , el nin que vaig seguir i entrevistar durant un any i mig pateix brots psicòtics.

ENEA: Per què  utilitzes frases curtes quan és en Max qui parla?
LB: Perquè en Max,el protagonista, té por de parlar. La malaltia és una cosa que li fa 

  El nen que volia matar, Lolita Bosch 

por. Creu que la única manera que té de recuperar-se es parlant-ne. La por el fa utilitzar frases curtes i, així es més fàcil entendre'l.

J. MANUEL: Quin objectiu volies aconseguir amb aquest llibre?
LB: M' agraden molt els adolescents. El protagonista del llibre, en Max, està inspirat en un jove, n' Andreu qui pateix brots psicòtics. Jo conec als seus pares i em va impressionar la  manera d' encarar la malaltia de n' Andreu. Contar la seva història ha estat molt emocionant. Per exemple, a la primavera i a la tardor, estacions en què als malalts d' aquest tipus els afecten molt, els pares d'en Max se l'emporten a un lloc on no estan a la primavera per tal de que no li afecti, ara són a              l' Argentina.

DERYA: Perquè has decidit que en Max, el protagonista, tengui un brot psicòtic?
LB: Per n'Andreu. Per això dedic el llibre a: per l'A.M.

LUNA: Quin ha estat el llibre que més t 'ha agradat escriure?
LB: M'agrada escriure llibres de persones a les que els demano que em contin  què és passar-ho malament per tal de poder entendre'ls millor. En vaig escriure un sobre un supervivent d'un camp de concentració nazi que em va agradar molt escriure.

ADRIÀ: Tens temps de llegir per disfrutar de la lectura o només de llegir per documentar-se per escriure?
LB: Molt bona pregunta.... Jo no tenc tele. Un dia vaig regalar la tele a la meva veïna, per això tenc més temps de fer altres coses. Darrerament només tenc temps de llegir per documentar-me. Em molesta que la tele em mengi el coco. 

ENEA: Perquè repeteixes sistemàticament les paraules "Abandonat per mi. Desamparat" durant tota la novel.la?
LB: En Max, malgrat el recolzament de la seva família i dels metges, és molt difícil que es senti segur. I ho expressa així.

ÀLEX: Per quin motiu has escollit aquest títol? A nosaltres, el títol "El nen que volia matar" ens va provocar dos tipus de reaccions totalment oposades, uns quedarem intrigats i amb ganes de començar a llegir, altres sentiren una espècie de rebuig cap a la novel.la.
LB: Jo començo a escriure els llibres pel títol. Em sap greu lo del rebuig. N'Andreu, realment pensava en matar, per tant el que diu el títol és verídic.

JOHN: Quants anys fa que ets escriptora?
 LB: Fa 23 anys.

Mª BELEN: Has escrit algun llibre semblant a n' aquest? 
LB: Sí. Escric llibres sobre malalties estranyes. Quan algú les pateix al Japó, si són més 4000 persones , ja les investiguen. A Espanya si no són 10000 no ho investiguen.    
Quan escric per adults parlo de coses reals, la guerra,el dolor, ...
Si es tracta de literatura juvenil sempre agafo casos reals. Intento contestar a la pregunta: Com és ser tu?

JÚLIA: Quan eres petita volies ser escriptora?
 LB: Sí. Escriptora o pastissera. Els pastissos em surten molt malament, llavors millor escriure. M'encantava la Louis Lane, la nòvia de en Superman, aquella periodista d' investigació.

SARAI: Hem observat que , repetidament, escrius frases que comencen amb les mateixes paraules i seguidament les vas allargant. Perquè ho fas?
LB: No me puc creure que us hagueu fixat a n'això. Es tracta d'un recurs literari brasiler que es diu "Construccao". El que faig és anar canviant el significat a

LUISA: Perquè vares  escollir aquesta foto per a la portada del llibre?
LB: De les cinc possibles portades que m'enviaren era la que menys por feia. El peluix representa que en Max no és una amenaça.

LOLITA BOSCH VISITA ALCÚDIA

 Lolita Bosch, Barcelona,1970. Ha viscut a diferents països però actualment

viu  a cavall de Catalunya i Mèxic. Llicenciada en filosofia, diplomada en

escriptura creativa i doctorada en literatura mexicanaes,dedica,des de fa anys,

a la literatura tant en l'escriptura com en la investigació i en les seves

aplicacions en el treball de pau i empoderament social.

Escriu en català i castellà, i la seva obra s'ha traduït a diversos idiomes.

Ha guanyat diversos premis (tant de literatura infantil com de novel·la o de

cinema).

Du a terme diferents projectes culturals amb l' Amèrica Llatina.Però ,sobre tot ,

treballa pel la pau de Mèxic.

D' entre les seves obres infantils destaquen : El zoo de la Lolita,M,

Paraula de calb o El formulari.

Demà, dijous 26, tendrem l'oportunitat de coneixer-la i aclarir tots els dubtes

després de  la lectura del seu llibre, El nen que volia matar, guardonat amb el

premi Guillem Cifre de Colonya 2013.  

Demà us ho contam!


Sara i Aina

VISITA A LA CLASSE DEL DR. CHABAN

Avui hem fet una classe de Coneixement del Medi de luxe. El doctor Yamil

Chaban,  molt amablement ha acceptat la nostra invitació a venir per

explicar com funciona el nostre cos i alguns dels sistemes que en formen part.

Noltros, a més d'escoltar molt atentament, li hem demanat un munt de coses

per les quals teniem molta curiositat, com ara:

• De què està format  el moc?

• Per què vomitam?

• Què ens pot passar si anam a nedar després d'haver menjat?

• Quan les cèl.lules del nostre cos moren, on van, com les eliminam?

• Per què engreixam quan menjam si , tanmateix, el nostre cos elimina el que no necessita? 

• Pesar massa, és dolent per a la salut?

El doctor Chaban ens ho ha aclarit tot!

Moltes gràcies!

El taller de les abelles. "Perill d'extinció"

Aquí teniu els comentaris dels alumnes de 6è 

que feren aquesta activitat:

VISITA AL CENTRE CULTURAL. ENS HA ENCANTAT!

JÚLIA : " A mi m'ha encantat anar al centre cultural perquè he parlat amb n'Antònia i m'ha contat moltes anècdotes de quan ella era petita i les coses que tenim ara i que ella no tenia abans".

AINA : "A mi m'ha agradat perquè ha estat tota una experiència inoblidable. Na Luisa, la meva nova "padrina", m'ha contat un munt de coses que no sabia. Na Luisa és molt graciosa!"

SARA: "A mi m'ha encantat anar a conèixer la gent gran perquè he conegut una persona molt agradable, na Magdalena. M'ha contat moltes coses interessants.
Ja fris de tornar-la a veure i parlar amb ella."

DERYA: "A mi m'ha interessat molt escoltar als majors. M'han explicat com era el Port quan na Manoli era petita, que no tenien juguetes i jugaven a la carretera amb els seus amics. Senyal que no passaven gaires cotxes. "

BELEN: "M'ha agradat escoltar les anècdotes de la vida de na Maria. Resulta que compartim l'afició per la pintura."

SARAI: "A mi m'ha arribat al cor la conversa amb n'Antonio. No ha tengut una vida fàcil i , tot i així, guanyen els bons moments. "

ADRIÀ: M'ha agradat molt conèixer a na Mari Carmen. És molt simpàtica. Encara que ha tengut una vida bastant difícil a nivell personal i laboral, desprèn felicitat i està molt orgullosa d'ella mateixa."

ALEX: "Na Joana, és una bona persona, té 80 anys . La seva vida va ser difícil. Sempre ha estat mestressa de casa. De petita ajudava als seus  pares. És simpàtica. "

LUNA: "M'ha agradat conèixer gent nova. N'Antònia ha estat molt amable amb mi. És un model a seguir. "

LUISA: "M'ha agradat molt estar amb la meva "padrina" na Margalida. M'ha dit paraules molt boniques. Compartim pensaments, sentiments, opinions, ... voldria tornar a estar i xerrar amb ella."

DAVID: "M'ha agradat molt estar amb n'Antònia Vilanova. És molt simpàtica. M'ha contat moltíssimes coses ! "

SOFIA:" El que m'ha agradat és que ha sigut molt amistosa la conversa. Na Sílvia ara té els seus fills majors.  Dina amb els seus fills. En vida dels seus pares ella els va cuidar. Ha estat botiguera. "

OSCAR: "El que m'ha agradat és anar allà i conèixer  a tots els majors. M'ha agradat molt!"

EDUARD: "M'ha agradat molt estar una estona amb na  Margalida perquè és una senyora a qui li agrada molt estar amb la seva família. Ella diu que és millor estar amb la família que estar davant l'ordinador. "

ALEC: " A mi m'ha resultat molt interessant."

NADIM : " A mi m'ha agradat molt xerrar amb na Catalina perquè m'ha contat moltes coses de la seva vida com que quan era jove era mestra d'infantil. "

JUAN JOSÉ: " A mi , a na Maria, m'ha agradat molt fer-li moltes preguntes. Em vaig sentir còmode. Va ser molt amable. "

JOAN MANUEL: " A mi m'ha agradat conèixer a na Rosa. No sabia que la vida dels ancians fos tan dura quan eren nins com jo ara. Ella, de petita, no tenia juguetes per jugar."

ENRIQUE : " Na Margalida, la meva "padrina", s'ha fixat tot el temps en si feia errades ortogràfiques. Ella controla millor les b i les v que jo ! De petita era molt bona estudiant.  Se nota! Li hagués agradat ser actriu i participava en un grup que feien teatre. "

ANTONIO: " A  mi m'ha agradat molt xerrar amb en Guillem. Ha tengut l'amabilitat de contar-me històries de quan era petit. Als 9 anys ja feia feina de mecànic de bicicletes. Als 13 anys va treballar de picapedrer. I jo, amb 12, no faig ni el llit! Què bé visc!"

MANUEL : " A mi em va agradar molt xerrar amb na Margalida. La vaig trobar una dona molt alegre, feliç, simpàtica, amable, molt interessant.  Em sembla mal de creure que a la meva edat, 12 anys, ja treballàs ! "

ENEA : " Jo soc  la més sortada, tenc dues padrines! Què vos podria contar? No sé per on començar! Més que la meva opinió vos escriuré una frase tal i com me l'han dit a mi: " Jo estic a favor de la juventut, crec que viven la vida que els toca viure". Preciós!"

miquelcapllonc03blog@gmail.com

miquelcapllonc03blog@gmail.com