EL NIN QUE VOLIA MATAR.

Hem llegit el llibre "El nen que volia matar" de l'escriptora Lolita Bosch. Anam a la biblioteca de Ca'n Torró a una xerrada amb l' autora i  hem preparat aquestes preguntes per ella. En Juan José i en Jhon s' han encarregat d' escriure les preguntes dels seus companys al blog.

SOFIA I MANUEL: Quin temps has tardat en escriure aquesta novel.la?
 LB:  Mig any.

ADRIÀ: Què significa aquest llibre per a tu? Esperaves guanyar el Premi Guillem Cifre de Colonya 2013?
 LB:  No. Dedicar-te al que t´agrada a la vida és una sort. Quan guanyes un premi no tens la sensació de ser millor que un altre . Et permet seguir escrivint uns mesos més.


OSCAR: Quants llibres ha publicat vostè?
 LB: He publicat uns 70 llibres.

SARA: Quants anys tenies quan 
vares escriure el teu primer llibre? 
LB: No ho sé. Vaig decidir no publicar cap
llibre fins que tengués 35 anys perquè abans dels 35 no era prou adulta per saber si estaven ben escrits. Als 35 ja tenia 17 llibres escrits guardats a l'ordinador.
                                                          ANTONIO DAVID: Quants  llibres has escrit en tota la teva vida?
LB: Uns 70 llibres. Ara estic treballant en un altre, molt divertit, d'un nin que cau dins una piscina de xocolata.

JÚLIA I NADIM: Coneix algú que pateixi un brot psicòtic? 
LB:Sí. N' Andreu , el nin que vaig seguir i entrevistar durant un any i mig pateix brots psicòtics.

ENEA: Per què  utilitzes frases curtes quan és en Max qui parla?
LB: Perquè en Max,el protagonista, té por de parlar. La malaltia és una cosa que li fa 

  El nen que volia matar, Lolita Bosch 

por. Creu que la única manera que té de recuperar-se es parlant-ne. La por el fa utilitzar frases curtes i, així es més fàcil entendre'l.

J. MANUEL: Quin objectiu volies aconseguir amb aquest llibre?
LB: M' agraden molt els adolescents. El protagonista del llibre, en Max, està inspirat en un jove, n' Andreu qui pateix brots psicòtics. Jo conec als seus pares i em va impressionar la  manera d' encarar la malaltia de n' Andreu. Contar la seva història ha estat molt emocionant. Per exemple, a la primavera i a la tardor, estacions en què als malalts d' aquest tipus els afecten molt, els pares d'en Max se l'emporten a un lloc on no estan a la primavera per tal de que no li afecti, ara són a              l' Argentina.

DERYA: Perquè has decidit que en Max, el protagonista, tengui un brot psicòtic?
LB: Per n'Andreu. Per això dedic el llibre a: per l'A.M.

LUNA: Quin ha estat el llibre que més t 'ha agradat escriure?
LB: M'agrada escriure llibres de persones a les que els demano que em contin  què és passar-ho malament per tal de poder entendre'ls millor. En vaig escriure un sobre un supervivent d'un camp de concentració nazi que em va agradar molt escriure.

ADRIÀ: Tens temps de llegir per disfrutar de la lectura o només de llegir per documentar-se per escriure?
LB: Molt bona pregunta.... Jo no tenc tele. Un dia vaig regalar la tele a la meva veïna, per això tenc més temps de fer altres coses. Darrerament només tenc temps de llegir per documentar-me. Em molesta que la tele em mengi el coco. 

ENEA: Perquè repeteixes sistemàticament les paraules "Abandonat per mi. Desamparat" durant tota la novel.la?
LB: En Max, malgrat el recolzament de la seva família i dels metges, és molt difícil que es senti segur. I ho expressa així.

ÀLEX: Per quin motiu has escollit aquest títol? A nosaltres, el títol "El nen que volia matar" ens va provocar dos tipus de reaccions totalment oposades, uns quedarem intrigats i amb ganes de començar a llegir, altres sentiren una espècie de rebuig cap a la novel.la.
LB: Jo començo a escriure els llibres pel títol. Em sap greu lo del rebuig. N'Andreu, realment pensava en matar, per tant el que diu el títol és verídic.

JOHN: Quants anys fa que ets escriptora?
 LB: Fa 23 anys.

Mª BELEN: Has escrit algun llibre semblant a n' aquest? 
LB: Sí. Escric llibres sobre malalties estranyes. Quan algú les pateix al Japó, si són més 4000 persones , ja les investiguen. A Espanya si no són 10000 no ho investiguen.    
Quan escric per adults parlo de coses reals, la guerra,el dolor, ...
Si es tracta de literatura juvenil sempre agafo casos reals. Intento contestar a la pregunta: Com és ser tu?

JÚLIA: Quan eres petita volies ser escriptora?
 LB: Sí. Escriptora o pastissera. Els pastissos em surten molt malament, llavors millor escriure. M'encantava la Louis Lane, la nòvia de en Superman, aquella periodista d' investigació.

SARAI: Hem observat que , repetidament, escrius frases que comencen amb les mateixes paraules i seguidament les vas allargant. Perquè ho fas?
LB: No me puc creure que us hagueu fixat a n'això. Es tracta d'un recurs literari brasiler que es diu "Construccao". El que faig és anar canviant el significat a

LUISA: Perquè vares  escollir aquesta foto per a la portada del llibre?
LB: De les cinc possibles portades que m'enviaren era la que menys por feia. El peluix representa que en Max no és una amenaça.